Resum
Un pressupost o una factura també poden acabar a correu brossa. Revisa l’autenticació del domini, el servidor i els enviaments del web per trobar on falla.
Envies un pressupost dilluns. Dijous, com que no tens resposta, truques al client. «No m’ha arribat res». Li demanes que miri el correu brossa. Allà hi és, entre una oferta de creuers i un premi que ningú no ha demanat.
No has enviat cap campanya. No has comprat cap llista. Només has respost a una persona que t’havia demanat preu. I, tot i així, el teu correu ha acabat a spam.
Els filtres no saben que aquell pressupost era important. Comproven d’on ve el missatge, si el remitent es pot verificar, quina reputació té i altres senyals. Escriure un correu honest no resol una configuració que falla.
Que surti a «Enviats» no vol dir que hagi arribat.
Primer: ha anat a spam o no s’ha enviat?
Abans de tocar res, convé separar tres situacions que sovint es barregen:
- El correu és a spam: el servidor del destinatari l’ha acceptat, però l’ha classificat com a sospitós.
- Has rebut un avís de rebuig: hi acostuma a haver un codi i una explicació. Guarda el missatge sencer: és una pista més útil que «el correu no va».
- El formulari del web diu «enviat», però no reps res: cal comprovar si el web ha generat el missatge, quin servei l’ha enviat i què ha passat després. El text de confirmació, tot sol, no demostra l’entrega.
També pot haver-hi una adreça mal escrita, una regla que mou el missatge de carpeta o una bústia plena. Primer mira què ha passat amb un correu concret: qui l’ha enviat, a qui i a quina hora.
SPF, DKIM i DMARC: què comproven, en llenguatge normal
Si busques per què els correus acaben a spam, aquestes tres sigles apareixen de seguida. Són mecanismes d’autenticació del correu. La configuració es publica als DNS del domini i, en el cas de DKIM, també s’ha d’activar la signatura al servei que envia.
SPF: aquest servidor pot enviar correu?
SPF permet indicar quins servidors estan autoritzats a enviar per al domini que es comprova durant l’entrega. Si tens la bústia amb un proveïdor i el programa de facturació envia per un altre, cal revisar tots dos circuits. Configurar només el que fas servir a l’ordinador pot deixar fora les factures o el web.
Un detall important: no s’han d’afegir dos registres SPF al mateix nom de domini. Si un servei nou et demana un canvi, s’ha d’integrar en el registre existent amb criteri, no enganxar-lo al costat. Google ho explica a la seva guia de problemes amb SPF.
DKIM: el missatge porta una signatura verificable?
El servei emissor afegeix una signatura digital que el destinatari pot comprovar amb una clau pública del domini. Això ajuda a verificar l’origen i que les parts signades no s’han alterat. Si canvies de proveïdor, s’ha de revisar la signatura del servei nou.
DMARC: aquesta autenticació correspon al remitent que veus?
DMARC comprova que el domini visible al camp «De» estigui alineat amb el que ha superat SPF o DKIM. També permet publicar una política per als missatges que fallen i rebre informes si es configuren.
Ara bé: posar una política de rebuig sense haver revisat tots els emissors pot fer que es rebutgin correus legítims. La recomanació de Google és desplegar-la gradualment i observar els informes abans d’endurir-la.
Que aquestes comprovacions surtin bé és una bona base. No és un passi directe a la safata d’entrada.
I si el domini ja està ben configurat?
L’autenticació no és l’únic que miren els filtres. També hi intervenen la reputació del domini i de la IP emissora, les queixes dels destinataris i els enllaços del missatge, entre altres factors. Yahoo en detalla alguns a les seves preguntes freqüents per a emissors.
Si comparteixes IP de sortida amb altres clients d’un proveïdor, l’activitat d’aquells emissors també pot afectar la reputació de la IP. Això no vol dir que tot correu compartit sigui dolent ni que necessitis un servidor propi. Vol dir que el proveïdor també ha de revisar la seva part.
Pel que fa al missatge, comprova que el remitent sigui reconeixible, que els enllaços tinguin sentit i que el contingut expliqui per què escrius. Una signatura enorme feta només d’imatges aporta menys informació llegible que el teu nom, l’empresa i el telèfon en text.
Canviar «pressupost» per «proposta» no arreglarà un problema d’autenticació. I enviar el mateix missatge cinc vegades tampoc no et dirà on falla.
El correu del web pot sortir per una altra porta
Imagina que els correus que envies des de la bústia arriben bé, però els avisos del formulari no. És possible que el web enviï directament des del servidor d’allotjament mentre tu fas servir un servei de correu diferent. Mateix domini a la vista, camins diferents per sota.
Un altre punt que revisaria és el remitent del formulari. Si algú hi escriu la seva adreça de Gmail, el web no hauria de fer veure que envia en nom d’aquell Gmail. El missatge ha de sortir amb una adreça del teu domini correctament autenticada; l’adreça del visitant pot anar al camp «Reply-To», perquè li puguis respondre.
Fer servir un servei d’enviament autenticat ajuda a tenir aquest circuit controlat, però cal comprovar-ne la configuració i els registres d’entrega. Si tens manteniment web, la prova del formulari hauria d’anar més enllà de veure un missatge verd a la pantalla.
Cinc comprovacions abans de canviar de proveïdor
- Fes una prova des de cada eina: bústia, formulari i programa de facturació. Envia a comptes de prova que controlis, si pot ser de proveïdors diferents. Apunta què arriba i on.
- Mira el missatge rebut: a Gmail, des del navegador, obre el menú del missatge i tria «Mostra l’original». Hi trobaràs els resultats d’autenticació. La guia de capçaleres de Gmail explica com accedir-hi.
- Fes una llista de qui envia amb el teu domini: no t’oblidis de les reserves, la botiga o una eina antiga que encara envia avisos.
- Recull els errors: guarda els rebots i demana al proveïdor els registres d’enviament del missatge afectat. Amb data, hora i destinatari es pot investigar molt millor.
- Repeteix la prova després dels canvis: des de totes les eines, no només des de la bústia principal. Un sol correu que arriba bé no valida la resta.
Si un destinatari troba el teu correu a spam, marcar-lo com a legítim pot ajudar en aquella bústia. És útil per sortir del pas; no comprova que el domini estigui ben configurat per a tothom.
Tres dubtes que val la pena aclarir
Si només envio uns quants correus al dia, també m’afecta?
Sí. Els filtres també revisen els missatges individuals. Gmail, per exemple, té requisits per a tots els emissors i d’altres de més estrictes per als que envien grans volums. No cal fer una newsletter per tenir problemes d’entrega.
Canviar de hosting ho solucionarà?
Només si la causa és en aquella infraestructura i el canvi la resol. Si el correu surt per un servei extern, moure el web pot no canviar res. Primer cal saber per on s’envia.
Quant triga a arreglar-se?
Depèn de la causa. Una correcció de DNS necessita propagar-se; recuperar reputació és un altre procés. El que es pot comprovar és si els missatges nous s’autentiquen bé i què passa amb les proves d’entrega. Prometre que demà tot arribarà a tothom seria poc seriós.
El següent pressupost, millor que el vegin
Si et torna a passar, guarda el correu afectat abans de canviar coses. Amb un exemple concret es pot començar a buscar la causa. Amb «a vegades no arriba», costa molt més.
A Arrelam reviso el correu professional i els DNS: les eines que envien amb el teu domini, l’autenticació i les proves d’entrega. Explica’m si et fallen els pressupostos, les factures o els avisos del web, i començarem per allà.
Fotografia de Glenn Carstens-Peters a Unsplash, amb llicència d’ús gratuït.
Has trobat un error o tens un cas concret que vols comentar? Escriu-me.